aquí caic, ara m’aixeco

Una exploració col·lectiva entorn de 25 anys d’experiències entre art i educació


Kalidoscopi 2019
11a edició

Dissabte 23 de novembre
A l' Ateneu Roig. Carrer del Torrent d'En Vidalet, 34, 08012 Barcelona
De 10 a 17.30 h
Entrada lliure. Capacitat limitada

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

PROGRAMA

Jornada/
Amb la participació de: Jorge Luis Marzo, Asun Pié, Javier Rodrigo, Jordi Ribas Boldú i Dolors Juarez (EART)

Relatoria gràfica: Clara-Tanit Arqué


Antònia del Río. Un talp o plantar el cervell. Acció dels participants a l’Art en obert La biblioteca sense llei, EART. 2014, activitat realitzada amb els llibres sobrants del projecte Exporgats #3.
Exporgats #3 va formar part del cicle Blanc sota negre. Treballs des de l’imperceptible, a cura d’Assumpta Bassas i Joana Masó, presentat a l’Arts Santa Mònica (ASM), 2014. El llibre de la imatge: Els llibres de Zush, ASM, 1989.

Fa més de 25 anys que Experimentem amb l’ART (EART) cerca possibilitats de treball i aprenentatge entre l’art, l’educació i la ciutadania. Per celebrar-ho, i sobretot per compartir-ho des d’una revisió de la nostra pràctica, plantegem una nova edició del Kalidoscopi que ens permeti activar col·lectivament memòries entorn de les polítiques i els canvis de paradigma, les maneres de fer i els espais recorreguts entre art i educació a les darreres dècades. Proposem fer una exploració general, situant les fites dels contexts cultural i educatiu i les relacions entre art i educació, així com pronunciar en particular, i amb la voluntat de posar en diàleg, els moments claus d’EART, com a entitat que ha estat (i vol continuar sent) testimoni i agent de pedagogies i polítiques culturals.

Desplaçant-nos en contextos en constant transformació, resulta necessari aturar-se, centrar-se en l’ara i aquí, i observar abans de prendre decisions i actuar. Si la tendència predominant és el progrés i la innovació, volem preguntar-nos sobre quina és la importància de fer memòria dels nostres projectes culturals. No limitar-nos a un enfocament des de l’enyorança o la individualitat, sinó entenent que fer memòria respon a una necessitat de repensar-se des d’una perspectiva crítica i en companyia, per tal de compartir experiències situades, amb els seus assajos i errors, entre les tensions i les oportunitats que despleguen, i ressituar-les en les històries dels àmbits de les pràctiques artístiques i educatives.

Tanmateix, ara és un moment en què es prioritza la implementació de propostes que connecten art i educació, en les formes d’organització del treball, les orientacions pedagògiques i els espais d’intervenció política. I tot i estar en sintonia amb algunes iniciatives, percebem que sovint manca una memòria i reflexió col·lectiva sobre l’ús de conceptes, metodologies, maneres de concebre i vincular la pràctica artística i educativa. Des d’aquí ens agradaria obrir la jornada, desenfocar la mirada de les realitats i veritats imperants, per desviar l’atenció vers a altres maneres de relatar les experiències viscudes. Sovint el present s’explica des del passat, però també l’hauria de poder resinificar, així com orientar-nos cap a on, de quina manera i amb qui volem continuar.