PRESENTACIÓ DE LA PUBLICACIÓ ENS HAVIEN DIT QUE EL COS ERA UN. ISABEL BARIOS EN RESiDÈNCIA AL JAUME BALMES


ENS HAVIEN DIT QUE EL COS ERA UN
Isabel Barios EN RESiDÈNCIA al Jaume Balmes

Divendres 16 d’octubre del 2020 a partir de les 18:30h

Entrada lliure
Cal inscripció prèvia a:
inscripcions@xperimentem.org

Ens havien dit que el cos era UN és un projecte d’Isabel Barios Ibars amb la mediació d’Experimentem amb l’ART (EART) i realitzat amb docents i alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Jaume Balmes de Barcelona durant l’11a edició (2019/2020) del programa Creadors EN RESiDÈNCIA als instituts de Barcelona, un projecte desenvolupat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), i ideat amb cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.

El procés de creació d’Isabel Barios Ibars (artista visual i infermera) té com a punt de partida la relació entre les arts visuals, els imaginaris del cos i la salut i l’educació. En aquest sentit, el projecte s’ha desplegat mitjançant dinàmiques col·laboratives i reflexives sobre l’experiència artística, així com la vinculació dels discursos de l’alumnat i del col·lectiu entorn de processos educatius i artístics contemporanis.

Aquest treball s’emmarca en l’estudi del cos i la seva percepció, l’impacte dels fenòmens biològics, psicològics i socials sobre aquest i la reflexió entorn la corporeïtat i alteritat, interrogant sobre com l’art pot traçar línies reflexives i de denúncia a través del cos com objecte principal d’estudi i d’acció.

Abans de començar aquesta publicació cal esmenar la peculiaritat principal en què ens hem trobat durant l’EN RESiDÈNCIA, que ha estat la crisi sanitària de la COVID-19. Aquest fet va provocar que les classes quedessin interrompudes i substituïdes per la virtualitat. Es van canviar les trobades setmanals per intercanvis de propostes reflexives, sense poder tenir el contacte habitual que teníem. Això va desplegar incertesa davant el projecte i, per aquest motiu, es contempla aquesta edició final com un intèrfon de totes les veus presents durant el projecte, donant un paper actiu als agents implicats (alumnes, docents, mediadora i artista), els quals al llarg de la residència han pogut veure com el format final no és simplement un acabat i que, on rau la importància del projecte artístic és en el seu procés, en la reflexió i l’anàlisi de diversos fenòmens, en l’exploració de maneres de fer que permetin donar forma (des d’un altre lloc) a allò que volem dir. I, sobretot, en aquest procés, ha estat important que tot això passés pel filtre primordial del nostre cos, en relació amb els altres.

Aquesta publicació esdevé una possible materialització del projecte. Ens havien dit que el cos era UN es presenta com una mostra dels treballs sorgits durant les classes presencials i el temps de confinament. Però no és solament una enumeració d’activitats, sinó que aquestes es despleguen amb la intenció de crear diàlegs entre si aprofundint en alguns interrogants sorgits en la recerca col·lectiva: L’art i la salut tenen alguna cosa a veure? Com és el nostre cos? Com veiem el nostre cos? Com es relaciona? És la societat indispensable en la nostra percepció? És la malaltia quelcom solament atribuïble a les persones? Com es representen els malestars?...